Pel mati quan vam arribar a l'escola, vam descarregar motxilles i vam fer parelles.
Vam anar amb el metro de Santa Eulalia i ens vam baixar a la Rambla Just Oliveres, de la línia vermella.
Quan vam arribar, alguns dels diables no cabien en la sala perquè estaven mal asseguts! Havia començat l'actuació sense ells asseguts, però els seus mestres corrents van anar a dir a la noia de les titelles i al de la llum que paressin. Al final es van asseure i va començar l'actuació.
Van començar amb el Pedro i la Bea. En Pedro era cec i no veia, però savia fer moltes coses com nosaltres, llegir amb el sistema Braille i escriure amb una màquina especial després feiem preguntes i sortia la noia. La segona era l'Helena que tenia la Sindrome de Down, tenia la llengua més gruixuda i li costava parlar, les mans les tenia més grans i no podia posar detalls molts petits, allà estava la noia i l'Helena tenia un regal per la noia perquè anaven juntes a l'escola i li donava un quadern, al final feiem preguntes. I el tercer era en Marc, que no podia moure les cames i anava a sobre una cadira de rodes perquè deia que anava a 50Km per hora i també feiem preguntes i sortia la noia.
Aquí es va acabar l'actuació, quan marxàvem, a la fila van agafar a l'Olga i uns periodistes li van preguntar si li havia agradat i què havia vist.
Quant vem arribar a l'escola ja era l'hora de dinar.
El que més m'havia agradat era quan el Pedro ens axplicava com estudiava i quan ens explicava el què era la Sindrome de Down, era molt divertit i ballava graciós.
A mi em va agradar molt!
Naiara Gonzalez Pérez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada